Era un dia de vent, molt de vent i el petit taronger digué:
-"Qué será de mi? Sóc petit, no tinc pares, ni germans. Sóc un simple taronger adormit com si no existigués, solament tinc al meu avi, que li queden pocs anys de vida. Que faré? Sóc com un nen amagant-se de la foscor, com si tingués por d'un monstruós i misterios home. Qui será aquest home?"
Pero,.. la nit caigé, i el petit taronger s'adormí, rendit per la son. A l'alba, quan el primer raig de sol saludà a aquell indret, l'avi el despertà.
-"Fill! Desperta, mira el sol, escolta el cant dels ocells."
-"És de día, avi?"
-"Si fill."
La seva veu, era diferent de la dels altres díes. Qué passava? Qué em volía dir l'avi? Per qué vaig notar una esgarrifança? L'avi seguí...
-"Fillet, tinc que dirte que,..."
"Si, avi, digues, digues,..."
-"Tens que ser feliç, quan jo no sigui amb tú"
-"No diguis això, quina esperança, la teva!"
Pero jo sabía que no tardaría molt a complirse aquest presentiment de l'avi. Feia molts díes que no venía el Pagés a regar-nos i la pluja tampoc ens visitava. Masses díes sense aigua i... l'avi era tant gran! El vent l'ajudà, i l'avi mové les seves branques, alhora que m'ofería el seu millor somriure. Unes llàgrimes revelds relliscaren per les meves fulles en forma de roada. S'esdevingué la nit i a l'alba no vaig escoltar la dolça veu de l'avi.
-"Avi, avi! però no em va contestar."
Havíen passat uns díes, quan de sobte escoltà el siroll d'un tractor. Sí! era el pagès. Ara venía!
-"Oh- diu l'amo- quin desastre! Qué li haurà passat? Va! la destral ho arreglarà!"
Cop, darrera cop, va anar tallant-lo. Si, l'avi desapareixía del meu costat i tans sols hi quedava el seu record. Jo, ja no era el petit taronger, en una nit havía comprés el que era el dolor.
E.G.A
6é d'E.G.B (11 anys)
Primer premi de Catalunya a la millor redacció sobre "Tema rural"
No hay comentarios:
Publicar un comentario